Via Esperó dels Llops - Puig dels Llops (210m V+)

La Garrotxa amaga llocs increibles, colors fascinants i activitats de tot tipus. Aquest cop triem una de molt complerta. l'Esperó dels llops, una via d'escalada clàssica, però molt ben assegurada, on l'ambient és el més destacat.

Escalada sobre roca calcària de dubtosa qualitat, però amb els passos obligats pots tibar tranquilament.

(ressenya antxpavil.blogspot.com)

Les vistes són increibles, el Puigsacalm com a barret, i darrera tota la plana de Les Presses i Olot.
L'accès desde Joanetes és força dur, aproximadament una hora i més... de pujada sense descans, passant pel pas des ganxos vells, fins arribar a la base de l'esperó.



Escalada en llargs molt curts, on la dificultat no és gens mantinguda i molt ben protegida.
Els últims llams, la dificultat va desapareixent i on la navegació és torna obligada i molt intuitiva.

Com a material, dues cordes de 60 metres (pels llargs del final ens aniran bé aquestes messures, 6-7 cintes express. De segon seria possible fer-la amb el mateix calçat d'aproximació.




Després un cop al cim del Puig dels Llops, podem anar a fer cim al Puigsacalm 1.515 metres. Per tornar als cotxes varem passar pels ganxos nous, molt més vertical del que ens pensavem.

Via Ferrada - Gorgues de Salenys (Romanyà)

Sortida distreta i sencilla. La via Ferrada de les Gorgues de Salenys (Romanyà - Stª Cristina d'Aro).

Via Ferrada molt sencilleta, on si es pot anar en temporada que hagi plogut una mica, es pot veure corre aigua.

La Ferrada transcorre per les Gorgues , tots els trams equipats són perfectament esquivables, per tant si se'ns fa tarda, o simplement no volem fer un tram, es pot triar pel camí del costat i es fa caminant.







El material indispensable, és un Kit de Vies Ferrades, homologat (talavard, casc, bagues dissipadores de Ferrades), opcional sempre és la corda, mosquetons de seguretat i algun cordino/cinta plana.

Via Ferrada diferenciada per tres trams, un primer que transcorre per una patita gorga, encaixonada; el segon va recorrent diferents ponts; i l'últim el de més verticalitat, on acabare creuant un pont de fusta, des d'on tindrem unes vistes genials.


Tant l'aproximació com el retorn són curts.

Via Directa al Cilindre - Sant Llorenç de Montgai (6b / 100m)

SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Sant Llorençs de Montgai, un paraís paissagístic, d'escalada, d'excursions, on també podem anar amb caiac, vies ferrades, crestes, etc...

ressenya escalatroncs

Gener extrany, hivern força càlid, fins i tot en aquesta zona de Lleida. On em escalat amb màniga curta, però recordant que quan passen els núvols, va bé dur alguna jaqueta o plomes.

Aquest cop anem a la paret del Cilindre, i més concretament a fer la via Directa, una via amb una linia amb una bellesa explèndida.
Un grau força mantingut en tots els seus llargs, un equipament excel·lent. Abans de començar aquesta via, hem fet el Diedre Vidal-Farreny al Cilindre, tres llargs de roca excel·lent de dificultat moderada.

Per la via "Directa", és necessari 17 cines express, via molt ben equipada, sense tindre que escalar entre assegurançes. Grau obligat de V+.




Primer llarg molt ben buscat amb passos força atlètics, sobre una fissura molt agraïda.




Segon llarg de 35 metres, grau de 6b d'escalada força atlètica, molt mantiguda, sense cap pas tècnic i extremadament difícil.



Tercer llarg amb alguna pas força tècnic (6a) - 15 metres.


Quart llarg de V+, al top de la via.

En general una via única, per disfrutar, i gran classica de Sant Llorenç de Montgai.
Via molt recomenable. Cal visitar Sant Llorenç de Montgai.

Via Maneras de vivir - La Serra de Busa (150m / 6a)

Escalada fantàstica a la maravellosa serra de Busa, al Solsonès. Roca conglomerada, de qualitat dubtosa, amb un ambient assegurat. Vies força verticals, on el paisatge i l'escalada es fusionen.

La via Maneras de vivir, una de les clàssiques de la zona, més asequibles; recorre un itinerari força complert i gens despreciable. 

Els dos primers llargs recorren una gran xemeneia, dura, atlètica i on caldrà autoprotegir força metres, realment una de les millors xemeneies que he fet. 

Les instal·lacions i equipació en general són spits, podem trobar algún cap de burí i cordinos en ponts de roca. 

Tercer llarg, és un flanqueig de 6a, que podes superar en A0. El quart llarg, és després de la xemeneia, el més gratificant, 40 metres "bolos", diedre i ben protegit, desde el cim de la cinglera es pot veure la linea que recorre la via, i aquest llarg es veu amb molt d'ambient. 

El cinquè i sisè llarg són més curts, i la roca empitjora una mica, però sense cap dificultat. 

En resum una via molt recomenable, però exigent en el tram de la xemeneia.

Amb dues cordes de 60m suficient, si porteu motxilla, per la xemeneia millor petita, sinó us tocarà arrosegar-la per tota la paret.

(Foto ressenya : Jaume Ors)

Via Chani a la Falconera (El Garraf)

Sortida d'escalada en una zona totalment diferent, l'encant de poder escalar davant del mar, és increible, i més amb l'encant d'aquesta via. 

Després de la curta aproximación de vida, trobem el primer ràpel de 20 metres, insta·lació en arbre o dos spits amb argolla. El següent ràpel serà el que ens durà mitjançant una petita cova, a la platja "penjada" per sobre el mar. Aquest últim ràpel de 40 metres.

L'escalada comença amb un flanqueig que podem fer assegurats.

En resum l'escalada de la via és disfrutona, amb ambient tant per ser davant de mar, com pels anclatges que trobem a tota la via, en general força precaris. Plaques, fisures, diedres; una bona via fàcil i disfrutona.

Material utilitzat 2 cordes de 60m, cintes expres, assegurador/rapelador, algun tasto, friend i bagues per enllaçar arbre/sabines. 

Nosaltres varem consultar el material a la pàgina de Caranord www.caranord.es

Via Chani - Falconera from caranord on Vimeo.

Crestes del Calderer (Pedraforca)

La muntanya del Pedraforca sempre ha estat un mite a Catalunya, és un referent del muntanyisme, escalada, alpinisme i ara també del trail running.

Aquest cop decidim anar a fer les Crestes del Calderer, que passen per la paret de Cabirols, i s'endinsen al anomenat gat, on agafa el seu màxim ambient.

Sortim i arribem des del refugi Lluís Estasen, ens dirigim al camí que ens du a la tartera, un cop agafada anirem pujant pel costat dret, un cop pasat el contrafor de la paret de Cabirols, anirem en tendència a la dreta, fins que trobem una canal fàcil que ens deixa en l'inici de la cresta.

Un cop enfilada, haurem d'anar seguint-la, fins el punt culminant que haurem de fer un primer ràpel amb molt d'ambient, fins al cap del Gat. Aquest l'haurem d'escalar, un paset de IV , assegurant-lo amb algun tascó, i ens trobarem al seu costat oposat, per on aprofitarem la instal·lació amb cadena, per fer el segon ràpel, amb cordes de seixanta serà suficient.

Un cop fet el ràpel, haurem de seguir les marques de pintura que en petites grimpades i flanquetjos, amb alguna pasos forma aires, es duran al cim del Calderer i del Pedraforca. Apuesta cresta amb dies de borra, s'haurà d'anar amb molta cura, ja que por ser molt perdedora i perillosa.

Pel descens ens dirigim cap al coll de la tartera i baixem per ella, una altre opció és baixar per la canal del Verdet.

Aquest tipus de cresta, crec que és del tot recomenable el casc, ja que hi ha zones on pot haver-hi caiguda de pedres.

Crestes Calderer from caranord on Vimeo.

Puigmal 2.910mts

PUIGMAL 2.910

Ascenció al cim del Puigmal  (2.910 mts), des del coll de Fontalba, passant pel cim de la Dou i el coll de Fontalba.

Sortim desde Queralbs amb cotxe reseguint les corves de la carretera de Fontalba, passant fang, neu, aigua i gel. Un cop deixem el cotxe ens equipem i enfilem cap a munt. Desde la collada es veu perfectament l'itinerari a seguir i per on anirem avançant.

Aproximadament són uns 900 mts de desnivell positiu fins al cim del Puigmal.

Un cop pasat el cim de la Dou ens equipem amb grampons i enfilem l'aresta final fins arribar al cim. Des d'aquí les vistes són inmillorables, Montserrat, Montseny, Port del Compte, Pedraforca, la Caranord del Cadí, la vall de la Cerdanya.

Un cop adalt del cim, toca la foto de rigor, i del nostre patrocinador la botiga Caranord de Mataró.

Per baixar i arribar al Santuari de Núria passarem per la Coma de l'Embut, la neu en aquest tram és abundant i suficientment dura com per no enfonsar-nos.

Un cop arribat al Santuari de Núria, toca recuperar-se i agafar el cremallera fins a Queralbs. El viatge en Cremallera és un trajecte molt tranquil i ple de paissatge, recorrent el camí de Queralbs a Núria, creuant en tot moment pel barrnc de Núria.